Selecciona data

Avui
  • dl.
  • dt.
  • dc.
  • dj.
  • dv.
  • ds.
  • dg.
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 31
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5

Sergio Fernández ens revela el seu secret a la cuina: “S'ha de ser romàntic i cuinar amb amor”

Publicat el 5/1/2018 per
Annabel Saavedra
  • El cuiner madrileny aposta per una “cuina tradicional, amb les seves bases i història” però amb “tocs lleugers de modernitat”
  • Fernández assegura que la cuina espanyola és “excel·lent” però insisteix que “hi ha molta feina per davant, perquè tot el món tingui accés a la cuina”: “Quan era petit no es podia deixar ni una engruna de pa al plat”

ANNABEL SAAVEDRA I CLARA DE MELO.– Des que va irrompre a la petita pantalla, fa més de 18 anys, Sergio Fernández s'ha convertit en un dels cuiners més mediàtics i estimats del nostre país. Primer, com a xef al programa de TVE “Saber Vivir” i, després, a “Las mañanas de La 1”, “Cocina con Sergio” i, actualment, podem seguir-lo a “España Directo” i al programa “Esto me suena”, de RNE.

L'il·lusiona treballar als fogons, però també formant persones a la cuina, col·laborant a diverses ONGs per ajudar els més necessitats i escrivint llibres. 

Assegura que voldria poder dormir una mica més, amb la qual cosa ens anuncia que el seu pròxim projecte és personal: “Anar parant el ritme, gaudir més de la vida (dels meus fills, la meva dona, les meves mascotes...), i seguir amb la meva professió, però rebaixant una miqueta els barems”.

QHE- Què tal l'experiència al capdavant dels fogons i de les càmeres? 

Considero que sóc un afortunat perquè ser 18 anys, tots els dies en directe i a diferents programes de ràdio i de televisió, és un luxe. 

I la veritat és que és molt divertit, perquè tot i portar tants anys, un no és conscient de tots els racons i cases on entra. I tot i que em prenc molt seriosament la meva feina, em segueix cridant l'atenció el moment en què algú em reconeix i em diu que va fer una recepta que jo vaig explicar fa cinc anys...

Tinc la sort que em dirigeixo a un públic molt afectuós, proper i familiar. Com acostumo a dir, al final t'estàs colant a casa, però sense trucar a la porta.

QHE- Com i quan neix el teu idil·li amb la televisió?

Neix de casualitat. Jo era professor a l'Escuela Superior de Hostelería y Turismo de Madrid i em van trucar d'un programa que es deia “Saber Vivir”, que el presentava un tal Manuel Torreiglesias i que jo ni tan sols coneixia. Llavors, es va donar aquell moment en què truquen, un no pot, l'altre tampoc... Total, que em van dir: “Sergio, et toca anar a la tele”. 

A més a més, aquell dia no pagaven, era un favor i sí és cert que vaig anar-hi amb nervis i molt sorprès amb tot el que hi ha al darrere: el maquillatge, la perruqueria, etc. I quan es va acabar el programa, no sé què va veure en mi Manuel Torreiglesias, em va dir que li va agradar com ho vaig fer i em va proposar que anés al programa un cop per setmana. I em vaig dir a mi mateix: “Vinga, som-hi”. I des de llavors, segueixo aquí.

QHE- La teva, és una família dedicada en cos i ànima a la gastronomia. Vas heretar dels teus avis aquest do per a la rebosteria. Com definiries la teva cuina?

M'agrada mantenir una cuina tradicional, amb les seves bases, respectant l'aliment, preservant la matèria primera i donant-li tocs lleugers de modernitat en algunes ocasions. 

QHE- Segons l'informe “Good enough to eat index” d'Oxfam, La Haia és la ciutat on es menja millor del món. Però no es refereix a la qualitat gastronòmica, sinó a si hi ha suficient menjar per a tots, a bon preu, de bona qualitat, sana... i saborosa. Creus que a Espanya es menja bé?

A nivell gastronòmic, Espanya té un excel·lent alt sense cap mena de problema. Però si ens referim al fet que tothom tingui accés al menjar, aquí sí anem justos, perquè jo he tingut la sort de poder col·laborar de forma voluntària amb sectors de la població molt marginals i em sap molt greu quan la societat dóna per fet que tot el món té accés als aliments. Per això, crec que hauríem de tenir un gran respecte pel menjar. Quan era petit no es podia deixar ni una engruna de pa. 

QHE- Fa uns dos anys, vas ser guardonat com el "Millor Cuiner 2015" per la Federación Española de Cofradías Gastronómicas (FECOES). Què va suposar per a tu aquest premi?

Les Confraries van conjugar aquell amor que intento posar a les tradicions, a la seva feina, la seva trajectòria. Això va ser al 2015 i al 2016 em van nomenar “Xef Europeu” i en aquest cas sí entraven molts països de la Unió Europea. Era el reconeixement a una de les coses que més m'agraden: veure què hi ha darrere de cada producte.

Aquest tipus de reconeixements són un luxe per a qualsevol persona. 

QHE- Un estudi publicat per la Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que al món hi ha 124 milions de nens i joves (entre 5 i 19 anys) que pateixen obesitat, deu vegades més que el que es registrava fa quatre dècades. Què estem fent malament?

Crec que la societat en general està trencant amb la normalitat. Fa quatre dècades hi havia més normalitat que ara; els nens es criaven als carrers, jugant, corrent, amb la seva bicicleta, els seus amics... I el fet d'estar tot el dia amunt i avall ajudava a reduir els problemes d'obesitat.

I crec que aquest canvi de tendència social és un factor que està contribuint a un nivell d'obesitat rellevant.

QHE- Com viu la gastronomia Sergio Fernández des de fora del plató?

La meva vida és tan plural, de sobte, em conviden a impartir tallers de cuina i, simultàniament, jo hi vaig per reciclar-me i estar al corrent de les noves tendències i anar a menjar fora, també ho valoro molt perquè sempre penso en la persona que ha estat elaborant el plat perquè el gaudim.

També gaudeixo molt fora del plató perquè, al final, la gastronomia ha de ser un moment de plaer. Però un plaer no basat únicament en 57 estrelles Michelin, que està molt bé, sinó també en el fet de valorar el moment en què l'agricultor et deixa tastar una mandaria que acaba de recollir de l'arbre.

QHE- Sergi Arola, xef amb dues estrelles Michelin, diu que “l'alta cuina és cosa de romàntics”...

Pot ser. És que jo no he enfocat la meva vida a l'alta cuina, sinó que n'és una part més. Has de tenir molta passió si vols dedicar-t'hi únicament.

Per a mi, ser romàntic és quan he de preparar un puré als meus fills, que se'l prenguin, que tingui bon color, bon aspecte, que no facin males cares quan se'l mengen. 

Romàntic és quan col·laborava en una residència d'avis i amb els pocs recursos que hi havia preparava plats bons, saborosos, sense sal i s'havien de presentar de forma curosa.

Al final, has de posar romanticisme a tot el que fas. S'ha de ser romàntic i cuinar amb amor.

QHE- Algun projecte en ment que es pugui explicar?

Després d'una vida tan intensa i d'haver aconseguit objectius que mai m'havia plantejat, sí tinc un projecte personal que consisteix a 'anar parant'. Ara, la meva màxima és el contrari del que li passa a molta gent: anar aturant el ritme, gaudir més de la vida (fills, dona, mascotes, hobbies...), i seguir amb la meva professió però rebaixant una miqueta els barems

Des dels 16 anys, que vaig començar als restaurants, fins als 41 amb etapes de dues i tres feines alhora, èpoques vivint fora d'Espanya i, al final, te n'adones que la vida és la que és i que no està gens malament començar a dir que no a molts projectes i començar a dir: vull assaborir cada segon de la vida. Per tant, el meu projecte més que no pas laboral, és personal.

MOLT PERSONAL, PER ANNABEL SAAVEDRA

  • Si poguessis ser un dolç, series...

Yema de Santa Teresa.

  • A casa, qui cuina?

Jo. La meva dona es nega a trepitjar la cuina.

  • Un racó secret per perdre's?

San Facundo, al Bierzo, Lleó: 18 habitants i un paratge espectacular.

  • Et produeix urticària… 

El ritme frenètic que visc a l'AVE: tots els executius estressats, nerviosos los ejecutivos estresados, nerviosos.

  • Dia preferit de la setmana?

El dissabte.

  • Twitter, Instagram o Facebook?

Facebook.

  • Un cuiner referent?

Tots els que van fundar la Escuela de Hostelería y Turismo de Madrid. Un exèrcit de cuiners, que van començar del no res formant nois.

  • A Sergio, què no li surt?

Els caramels artístics són una matèria complicada per a mi.

  • Fora de la feina, practiques algun esport?

Senderisme, per la muntanya.

  • Quin espectacle hem de veure?

El Rei Lleó o Els Miserables.

  • La nostra pregunta estrella: les patates braves, amb picant o sense?

Amb el seu toc just de picant.

  • Un restaurant clàssic a Barcelona?

El 1881, al port de Barcelona.

  • Un llibre de receptes per cuinar amb els peques?

“Pequeños chefs, grandes cocineros”.

  • De gran vols ser...

Pagès, granger. On s'ha de firmar?

Opinions