Selecciona data

Avui
  • dl.
  • dt.
  • dc.
  • dj.
  • dv.
  • ds.
  • dg.
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 31
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5

Rodríguez assegura que Espanya és un país avançat pel que fa a la protecció al col·lectiu LGTBI però alerta: “Segueixen havent-hi grans deficiències”

Publicat el 11/1/2018 per
Annabel Saavedra

El president de l'OCH assegura que cal “voluntat política” i “més benzina” per desenvolupar les eines per a la defensa del col·lectiu LGTBI 

Rodríguez aposta perquè el pròxim president de la Generalitat “doni un cop de puny a la taula i decideixi implementar polítiques LGTBI de veritat”

ANNABEL SAAVEDRA I CLARA DE MELO.– L’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) és una entitat que neix a Catalunya el 1991 a causa de l'assassinat d'una transsexual per part d'un grup de neonazis a Barcelona: “És llavors quan ens adonem que existeix la necessitat d'implementar un organisme que faci front a les agressions al col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (LGTBI)”, assegura el seu president Eugeni Rodríguez.

Vint-i-set anys després, Rodríguez afirma que gràcies a un “un treball intens” s'han desenvolupat “moltes eines i mecanismes i, fins i tot, s'han creat organismes” per acabar amb aquesta xacra, però adverteix que és necessària “la benzina perquè el motor funcioni: si no existeix voluntat política i no s'inverteixen recursos per desenvolupar aquestes eines, avançarem poc”. I aposta perquè es creïn “organismes independents que depenguin del Parlament de Catalunya, i no pas del Govern de torn”.

QHE- L’Observatori contra l’Homofòbia neix el 1991 a causa de l'assassinat d'una transsexual per part d'un grup de neonazis a Barcelona. És la seva resposta davant la impunitat contra les agressions que pateix el col·lectiu LGTBI? 

Va ser llavors quan vam adonar-nos que existia la necessitat d'implementar un organisme que fes front a les agressions al col·lectiu LGTBI.

Vam néixer el 1991 i hem evolucionat fins a la data: som una entitat que conjuga el voluntariat amb l'activisme i la vessant professional.

QHE- Existia llavors alguna institució o àrea de l'Administració Pública que els protegís? I ara al 2018, existeix?

Als anys 90 comptàvem amb una eina que s'ha emprat molt fins a l'actualitat, que és l'article 14 de la Constitució Espanyola. Diu que ningú pot ser discriminat per raons de raça, condició sexual, entre d'altres. A més a més, també comptem amb el Síndic de Greuges –Defensor del Poble a Catalunya–, i el suport que ens oferien alguns grups parlamentaris al Parlament.

Al 1995 es va ampliar el Codi Penal amb els delictes d'odi relacionats amb l'homofòbia; el matrimoni igualitari també va sortir endavant i, al 2014, a Catalunya es va desenvolupar la primera llei contra la LGTBIfòbia.

Amb tot això, al 2017 comptem amb moltes eines, molts mecanismes i organismes però perquè el motor funcioni s'empra poca benzina: no existeix una voluntat política ni els recursos perquè aquestes mesures es desenvolupin i s'implementin.

QHE- Quin és el balanç de l'OCH d'aquests anys de feina?

El balanç és absolutament positiu. Crec que l'Observatori ha posat sobre la taula el treball constant, quotidià, sense descans, sense pràcticament mitjans econòmics i amb una única finalitat: que la LGTBIfòbia no pot ser gratuïta i no podem permetre la impunitat.

Lamentablement, no podem evitar les agressions pero sí exigim que, en el moment en què això passi, aquella persona tingui tota l'assistència necessària. 

QHE- Vostès ofereixen assessorament i servei d'atenció a les víctimes que han patit qualsevol tipus d'agressió o discriminació per la seva orientació sexual o identitat de gènere. Quins resultats estan obtenint? A quantes persones han ajudat fins ara? 

Els serveis estan donant un resultat molt positiu. Som l'única entitat que, d'una forma universal i gratuïta, es dirigeix a tot el col·lectiu i ofereix una assistència professional a la víctima. 

Cada setmana atenem dues o tres persones. Al 2017 vam gestionar un total de 110 denúncies d'origen LGTBIfòbic.

QHE- Com es financia l'OCH?

Ens financiem amb diners públics: de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i d'altres ajuntaments de la comunitat. També tenim un petit finançament privat.

A més a més, al 2018 volem implementar una part del finançament de la nostra comunitat: incorporarem aportacions dels socis.

QHE- Des de l'Observatori recomanen als afectats denunciar tots els casos als Mossos d’Esquadra perquè l'Administració tingui constància, actuï i acabi amb el missatge que la LGTBIfòbia és gratuïta. Quins efectes tenen aquestes denúncies?

És absolutament crucial que quan una persona del col·lectiu LGTBI pateixi una agressió, tant verbal com física, la posi en coneixement de la policia. 

Una vegada qualifiquin els fets, recomanem que es traslladi al jutjat o a l'organisme competent de la Generalitat i que també ho posin en coneixement de l'Observatori a través del nostre web, a l'apartat de “denúncia online”. D'aquesta manera, el nostre equip jurídic s'hi posa a treballar.

QHE- També rebeu denúncies a través de les xarxes socials?

Sí, a través del Facebook i del Twitter, però d'aquesta forma ens costa més gestionar totes les denúncies. Nosaltres necessitem donar-li a la denúncia tota la serietat que té un fet com aquest, en què una persona ha estat agredida o discriminada.

Necessitem que els fets estiguin contrastats i exigim que sempre s'informi per escrit i per e-mail perquè volem donar la màxima rigorositat a les denúncies.

QHE- Arran de l'última reforma del Codi Penal, entitats com l'OCH heu manifestat que el concepte de ‘llibertat d'expressió’ atempta contra els drets del col·lectiu en algunes comunitats autònomes com Catalunya. Com s'entén que aquest fet variï segons la comunitat?

Hi ha molta confusió amb aquest tema. S'ha elaborat una llei estatal LGTBI, que millora les diferents lleis que hi ha algunes CCAA ja que, actualment, a les comunitats autònomes veiem que el discurs d'odi no se sanciona i es justifica dient que és ‘llibertat d'expressió’. 

Evidentment, nosaltres estem a favor de la llibertat d'expressió, però creiem que arriba un moment en què la llibertat d'expressió no és menysprear i aïllar una persona per la seva orientació, identitat, expressió o conducta sexual.

QHE- Malgrat el seu treball, el 5 de setembre del 2017 vostès van denunciar un augment d'un 30% dels casos de LGTBIfòbia a Catalunya. Què creu que està fallant?

Creiem que no s'està fent: la llei ha complert tres anys. Té dues grans parts: garantir els drets del col·lectiu i eradicar la LGTBIfòbia. En relació a la primera s'han fet coses, però no s'ha fet res per acabar amb la LGTBIfòbia, i fan falta un mecanisme sancionador i un reglament –el reglament està elaborat però no s'ha aprovat ni implementat–.

Per tant, una de les nostres exigències és que a Catalunya disposem d'un reglament específic i un organisme independent que sigui el que elabori i coordini polítiques LGTBI i també la seva possible traducció d'eventuals sancions davant els fets LGTBIfòbics.

QHE- Lamentablement, vostès han estat notícia per campanyes com la de l'autobús d'“Hazte Oír” o del bisbe de Solsona a una missa. Com actuen davant d'aquests fets?

Nosaltres, davant qualsevol delicte d'odi o acció que pugui atemptar contra qualsevol dret o llibertat d'una persona LGTBI, ho registrem i ho posem en coneixement de la Generalitat, de l'Ajuntament, del Síndic de Greuges, etc. Sempre prenem nota i informem, i intentem que tingui una sortida i que existeixi una resposta oficial o, com a mínim, la nostra denúncia pública. 

QHE- Espanya va ser el quart país del món que va reconèixer el matrimoni homosexual. Creu que som un país pioner en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI? Quines carències creu que existeixen?

Si és cert que Espanya va ser el quart país a fer quelcom tan impressionant com va ser el matrimoni igualitari, d'una forma brutal. Zapatero va tenir la millor de les fórmules: considerar que tots tenim els mateixos drets en aquest àmbit. Però es va començar per la teulada i els ciments eren homòfobs: tu et podies casar, però podies demanar els 15 a la feina? Resulta que no.

Espanya està de la mitjana cap amunt, però tot i així encara hi ha grans deficiències, sobretot pel que fa a la protecció per part de les administracions.

QHE- Quines solucions plantegen per acabar amb la LGTBIfòbia? Creu que una possible solució estaria basada en l'educació a l'escola?

És necessari que el pròxim president o presidenta de la Generalitat doni un cop de puny a la taula i decideixi implementar polítiques LGTBI de veritat. Això significa molts diners i molta preparació i formació dels professionals de la sanitat, de la policia i de l'educació. És necessari treballar en tots els àmbits.

QHE- A Espanya existeixen moltes zones o barris de ciutats amb locals, discoteques i, fins i tot, hotels destinats exclusivament a aquest col·lectiu. Creu que obrir un local destinat exclusivament a aquest col·lectiu és una bona manera d'aconseguir la igualtat a la societat?

Et responc formulant la frase al revés: tenim llocs d'ambient perquè fora dels llocs d'ambient et poden apallissar per anar de la mà.

Opinions