Selecciona data

Avui
  • dl.
  • dt.
  • dc.
  • dj.
  • dv.
  • ds.
  • dg.
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 31
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5

Olga Cuesta: "Una dieta sense gluten no té per què ser més saludable"

Publicat el 17/11/2017 per
Annabel Saavedra
  • La presidenta de l'Associació Celíacs de Catalunya assegura que "un no és celíac per gust", sinó que "ser celíac és una forma de vida"
  • A més a més, alerta que "la cistella de la compra d'un celíac surt un 300% més cara que la d'un consumidor que tolera el gluten"

RAQUEL FERREÑO I ANNABEL SAAVEDRA.– Vostè és una mica celíaca o ho és del tot? Preguntes com aquesta són les que, tot sovint, han d'afrontar les persones com l’Olga Cuesta, presidenta de l'Associació Celíacs de Catalunya i celíaca, quan surt a dinar a un restaurant. Al que respon: "Escolti, s'està molt o poc embarassada? O s'està o no s'està, oi?".

Cada dia som més les persones que patim de celiaquia –s’estima que unes 75.000 persones pateixen aquesta malaltia a Catalunya–, i això ha ajudat a conscienciar la societat d’aquesta malaltia, especialment els nens, però encara hi ha molts mites i desinformació que l’han convertit en una moda. Tot i que la banalització del consum de productes lliures de gluten hagi contribuït a normalitzar una mica els preus, els incidents als restaurants, obradors i als locals on es manufacturen, com les escoles, han augmentat en un 600% des del 2014, en bona part per l’absència d’un protocol que reguli la contaminació creuada i les traces. Olga Cuesta explica a QHE si es pot viure amb normalitat sense ingerir gluten.

QHE- Què és la celiaquia?

La celiaquia és un trastorn sistèmic de base autoimmune, de caràcter permanent als individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de las vellositats de l’intestí prim que afecta a la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments.

QHE- Què és el gluten?

És una proteïna vegetal que hi ha a diferents aliments com el sègol, l’espelta, el kamut® i el trical, així com també a algunes varietats de la civada.

QHE- Quin és el procés de diagnòstic?

Les proves no són excessivament complicades. Es realitza una analítica que, posteriorment, es confirma amb una biòpsia. La malaltia pot manifestar-se de maneres diferents, fet que pot portar a la confusió amb altres mals més comuns com les migranyes, per exemple.

QHE- Com es manifesta?

Els símptomes més habituals són els mals de cap, les diarrees recurrents, la pèrdua de pes, el dolor abdominal, el ventre inflat, la depressió... no obstant això, com es tracta d’un trastorn multisistèmic, la celiaquia es pot manifestar de formes extradigestives i passar desapercebuda.

QHE- Hi ha molts productes que estan etiquetats amb la terminologia “baix en gluten”. Fins a quin punt són ‘segurs’ pels celíacs?

Aquesta terminologia ve arran d’una normativa europea que, certament, el que ha fet és confondre el consumidor celíac. Una cosa és “baix en gluten” i l’altra “apte pels celíacs”. A la dieta d’un celíac l’aliment ha de contenir, com ha màxim, 20 parts per milió –20 mg/kg– de gluten; que és el que considera la comunitat mèdica com una ingesta acceptable de la proteïna. Des de l’Associació reiterem que només es consumeixin els productes que s’identifiquin clarament “sense gluten” i/o “apte per a celíacs”.

QHE- Però, a més a més d’aquesta dificultat pel que fa a l’etiquetatge, ser celíac surt car.  

Exacte. El cost de l’aliment base difereix d’un celíac a un no celíac en uns 1.300 euros a l’any. El cost dels productes és, per tant, un 300% més elevat. S’ha de tenir clar que el celíac no fa una dieta “sense gluten” per gust. Aquesta és la seva medicina: consumir, de per vida, productes que no portin aquesta proteïna, ni als ingredients ni a la manipulació. A més a més, des de l’Associació intentem signar tots els convenis possibles amb bancs d’aliments i també amb la Creu Roja a fi d’ajudar i protegir a les famílies celíaques que, a causa de la crisi econòmica, s’han vist més castigades.

QHE- Disposeu d’assessorament personal?

Sí. És una de les feines més completes que fa l’Associació Celíacs de Catalunya arreu del territori català. Disposem d’especialistes que donen suport, formen i informen als nostres associats en les diferents etapes del procés, sobretot quan la persona acaba de ser diagnosticada i se sent sola. També oferim cursos de formació a través de convenis. D’aquesta manera, el Banc d’Aliments, per exemple, sap com identificar un producte sense gluten, gestionar-lo, oferir-lo, cuinar-lo... i pot proporcionar aquesta informació a totes les famílies que així ho necessitin.

QHE- Explica’ns la teva experiència amb la celiaquia.

La meva experiència comença amb la meva filla, i no amb mi. Li van diagnosticar celiaquia als dos anys. Era un nadó molt irritable i tot va venir pel seu temperament. Ara, és una adolescent de 14 anys i ho porta estupendament. De fet, el seu gust i coneixement de l’aliment sempre ha estat “sense gluten” perquè no ha tastat una altra cosa. 

Precisament, arran del seu diagnòstic vaig saber que jo també patia celiaquia. No obstant això, d’ençà que segueixo la dieta estic molt bé. La meva vida ha canviat. No tinc cap dolor i he deixat d’anar de metge en metge. A més a més, crec que el meu entorn ho percep perquè estic més animada i alegre.

QHE- Quin consell donaries a les persones que acaben de ser diagnosticades de celiaquia?

Que s’informin. Una informació fidedigna és vital per fer la dieta correctament, com també ho és l’ajut psicològic. Quan es diagnostica a una persona celíaca a la família i n’és la primera, tendeix a sentir-se sola. A la infantesa s’accepta de manera natural, però quan s’és adult, el canvi de dieta, d’hàbits, de compra i, fins i tot de cuina, es poden viure amb molta ansietat.

QHE- Sembla que menjar “sense gluten” s’ha posat de moda. Creu que aquesta dieta s’ha banalitzat? 

Del tot i s’ha perdut rigor, com si dur una dieta “sense gluten” fos més sana. No hi ha cap estudi mèdic o científic que avali això. Només les persones celíaques i les sensibles al gluten no celíaques són les indicades per a retirar la proteïna de la seva dieta.

QHE- A l’actualitat, hi ha molts establiments que ofereixen menjar “sense gluten” a causa d’aquesta moda. Són 100% fiables?

Aquí radica la nostra lluita. Que ofereixin un menjar “sense gluten” no indica que sigui apte per a persones celíaques. S’ha d’anar amb molta cura quan es tracta d’ingredients, tant pel que fa als plats com pel que fa a la seva elaboració. Si s’ha cuinat una fritura amb farina de blat a la mateixa paella on cuinarem l’aliment sense gluten, el producte queda contaminat i la persona celíaca no pot consumir-lo. Ens hem trobat casos de celíacs a qui els pregunten “vostè, és molt o poc celíac?”, al que jo responc: "Escolti, s'està molt o poc embarassada? O s'està o no s'està, oi?".

QHE- Potser als restaurants no els interessa oferir menús "sense gluten" pel cost que comporta elaborar-los... 

Et posaré un exemple. Si vaig a dinar o a sopar un diumenge fora de casa, la meva família, els companys de feina o els amics em pregunten “on anem perquè tu puguis menjar tranquil·la?”. Això vol dir que, no només hi vaig jo, sinó que també arrossego a tot el grup. Si la persona celíaca coneix un lloc que li garanteix seguretat i tranquil·litat, hi tornarà segur.

QHE: El consumidor celíac és fidel, doncs.

Absolutament.

QHE- Existeix una certificació oficial que indiqui si un establiment és apte pel col·lectiu celíac?

No. Nosaltres som l’únic organisme que fa aquesta feina de certificar els restaurants com a “aptes”. Ens arriben noms de restaurants a través de les xarxes socials, els nostres associats, etc. La feina és ingent, però s’intenta fer de la millor manera possible millor per garantir la seguretat del col·lectiu celíac.

QHE- Què pot explicar-nos sobre la celiaquia a les escoles?

És un territori que tampoc està controlat per cap administració. Es dóna l’opció a les escoles perquè escullin un càtering amb menú "sense gluten". Però recorren a nosaltres com a organisme, per garantir que el menjar és apte i segur per als nens i nenes celíacs. A més a més, també recollim incidències per part de les famílies, queixant-se perquè el seu fill ha rebut un tracte diferent per utilitzar uns altres coberts o l’han fet seure en una altra taula. Controlar la celiaquia és generalment senzill. El que no és tan senzill és conscienciar la societat que a l’aliment rau la nostra medicina.

MOLT PERSONAL, PER ANNABEL SAAVEDRA


  • Dia o nit?

Dia.


  • Un restaurant per anar amb els nens?

El Mussol.


  • Al vermut no poden faltar...

Les escopinyes.


  • Et tornen boja...

Els tomàquets


  • Un còctel?

El mojito.


  • A quina sèrie t’has 'enganxat'?

Fa molts anys, a “Lost”.


  • La destinació perfecta per anar de vacances?

Menorca o La Vall d’Aran.


  • Planifiques els viatges o et deixes dur per l’aventura?

A mitges.


  • Fora de la feina, tens cap afició?

Córrer.


  • Un lloc secret per perdre’t i desconnectar?

Menorca o la muntanya.


  • El conte que més t’agradava que et llegissin quan anaves a dormir?

Les històries de la meva iaia, inventades al moment.


  • De gran vols ser...

Autosuficient.

Opinions