Selecciona data

Avui
  • dl.
  • dt.
  • dc.
  • dj.
  • dv.
  • ds.
  • dg.
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 31
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5

David Guapo: “Jo el que vull és seguir fent coses divertides per a la gent, siguin al teatre o al cinema”

Publicat el 28/2/2018 per
Clàudia Laporte

-El 2 de març s'estrena ‘Sin Rodeos’, un film dirigit per Santiago Segura i tercera pel·lícula en la qual participa David Guapo

-L'humorista català assegura que volia ser una estrella de la NBA, que la seva màxima aspiració és ser feliç i que per estar al TOP 5 de monologuistes cal saber improvisar

REDACCIÓ: CLARA DE MELO

Entrevistem a David Guapo un divendres a la nit, 45 minuts abans que comenci el seu monòleg ‘Que no nos frunjan la fiesta 2’ al Teatre Borràs de Barcelona. Arriba somrient i ens saluda com si ens coneguéssim de tota la vida. Fa bromes de qualsevol gest o comentari que fem i riu fins i tot de sí mateix. Encara que no ho hagi buscat –volia ser una estrella de la NBA– és un humorista nat.

Aquest català de 37 anys va començar al món de l'art com a cantant –toca diversos instruments–, va seguir com a humorista i ara ha donat el salt a la gran pantalla. Es queda amb el teatre o amb el cinema?, li preguntem: “No és una qüestió de si vull fer cinema, teatre o tele, jo vull seguir fent coses que siguin divertides per a la gent. Menys el striptease, de moment, tot”.

David Callejón –David Guapo com a nom artístic– ens revela en què consistirà el seu proper projecte, que sap dir esquirol en alemany i que la paraula que més gràcia li fa és ‘babunda’: “Me la va dir un amic rus i em va encantar; encara no sé què significa”. 


QHE- Has explicat en diversos monòlegs per què et dius David, però no per què el teu nom artístic és ‘David Guapo’. Ens expliques el per què de ‘guapo’?

M'alegra que em facis aquesta pregunta [riu]. El de ‘guapo’ ve de rebot, perquè primer anava a ser alt i guapo, però en realitat no sóc tan alt i vaig dir: bé, doncs ho deixo en guaop. Si algú és guapo, és guapo.

QHE- T'entrevistem dies abans que s'estreni la pel·lícula “Sin Rodeos”, dirigida per Santiago Segura. Què ens pots avançar d'aquest nou film? 

Aquesta pel·lícula està molt divertida, té un toc molt ‘Santiago Segura’, tot està impregnat d'ell. Qualsevol fan de l'humor en general gaudirà molt d'aquesta pel·lícula. Se sentirà identificat perquè hi ha molts personatges i un o un altre o ho has tingut, o ho has sofert, o ho tindràs.

QHE- I què tal és això de treballar amb Santiago Segura?

Molt divertit. És un director que té molta paciència. Ell ve de treballar amb personatges que no són actors i ha anat agafant aquesta paciència amb el temps. I a mi això m'ha vingut molt bé.

A més, és molt divertit encara que fiqui les seves pullitas quan la cagues… però com ho fa divertit, rius.

QHE- Ha arribat David Guapo a la gran pantalla per quedar-se?

Doncs la gran pantalla m'agrada molt. Evidentment, depèn del projecte. No és una qüestió de si vull fer cinema o tele, jo vull seguir fent coses que siguin divertides per a la gent. Menys striptease, de moment…

QHE- Què et resulta més difícil: pujar-te a un teatre per fer riure o posar-te al capdavant de la gran pantalla?

El més difícil és el teatre, perquè tens al públic allà i la reacció és directa. Si la cagues, ho notes al moment. Al cinema, una vegada has gravat, pot ser que la pel·lícula no funcioni a sales, però no t'arriba aquesta sensació de que no estàs fent gràcia, en canvi, en directe, al teatre sí. A més, has de tenir més capacitat d'improvisació i al cinema vas amb xarxa, molt segur.

QHE- És necessari saber improvisar per fer riure? 

A aquest nivell, sí. Hi ha nivells de monologuistes, però si vols estar al TOP 5 o TOP 10 has de ser més complet: ja no només improvisar, sinó tenir moltes eines de directe i poder conquistar així. Són molts detalls que, junts, marquen la diferència.

Si et fixes, no hi ha tants monologuistes que omplin els teatres. Jo crec que parteix de la gràcia d'un monòleg és que ha de quedar natural perquè fa més gràcia.

QHE- Ens reps al Teatre Borràs, on actues ara amb el teu monòleg ‘Que no nos frunjan la fiesta 2’. De què parla David Guapo en aquest monòleg?

Doncs és molt divertit i no ho dic jo, ho diu tothom. Aquest monòleg està funcionant molt bé perquè manté la línia del primer i és tot material molt nou perquè vull sorprendre en directe. Així que si et va agradar el primer, t'agradarà aquest. I si no has vist el primer no passa gens perquè no segueixen un ordre.

QHE- Què volia ser David Guapo de gran?

Doncs molt feliç, i de moment ho estic aconseguint. No tenia una meta fixa, però sí tenia clar que tot giraria entorn d'un escenari i al públic. 

Al final, em deixo portar: si la gent demana música, faig música, i si la gent demana riure, faig riure. 

Encara que si ens posem a confessar… a mi m'agradaria ser estrella de la NBA… però com només em vaig quedar en guapo perquè no era tan alt, em van dir que no valia per a la NBA [riu].

QHE- Quin és el teu referent al món de l'humor?

Vaig començar a fer monòlegs sense saber el que eren. Jo no seguia ni els monòlegs ni als monologuistes, no era alguna cosa que jo conegués. I de sobte, doncs sí, em vaig trobar fent monòlegs.

QHE- Llavors, ets tu el teu referent?

Sí [riu]. Sí, em tinc com un referent. Al final, si vols mantenir la teva personalitat no has de tenir molts referents en el mateix terreny. Sí que hi ha companys que em fan molta gràcia però no els tinc com a referents perquè mai podria arribar a ser com ells. Per exemple, Leo Harlem em fa molta gràcia, però jo no puc ni fer el text com ell ho fa ni al seu ritme, per la qual cosa no és un referent per a mi.

QHE- Cansa l'haver de riure i fer riure a tota hora?

No. Cansa viatjar. El moment de fer riure és el més guay, cansa fer la prova de so primer i tot el que no té a veure amb el fer riure, però fent riure jo m'ho passo molt bé. Ara, tallo a temps: abans feia els monòlegs molt més llargs i és important saber tallar a temps, perquè hi ha un moment en el qual ja no farem riure més. Als Estats Units fan espectacles de 45 minuts; aquí estem en una hora i quart. 

QHE- Sembla que la comèdia a Espanya està de baixa. Què ha passat?

L'humor no passa mai de moda, però crec que en el circuit més petit sí que és cert que hi ha baixa. La realitat és que a Espanya es tracta molt malament al desconegut, i al conegut se'l tracta molt bé. Com a la gent no li agrada descobrir, el circuit del bar ja s'ha perdut i gran part de culpa la tenen els monologuistes, perquè molts s'han crescut molt.

Hi ha hagut una bombolla: tothom volia cobrar el mateix que els que cobraven molt… no hi havia un criteri empresarial al món dels monòlegs com sí n'hi ha en altres arts. I això ha cremat el negoci perquè si tu vas a actuar i cobres massa, el del bar no et contractarà.

QHE-Quins són els teus plans de futur? Ser feliç?

Mantenint la línia de ser feliç… sí que penso en el futur, però més des del punt de vista empresarial que artístic, perquè artísticament afortunadament tinc aquesta llibertat que si el públic segueix venint, jo seguiré fent comèdia, però si deixen de venir hauré de dedicar-me a una altra cosa, però de moment no apunta al fet que hagi de deixar de fer gràcia.

Al drama no em dedicaré… això segur! [riu].

QHE- Tindrem nou disc de David Guapo?

Doncs… sí. Jo crec que sí.

QHE- Estàs en això? 

Estic en això. Vols que et canti a capella un tema? [riu]. No, encara no puc, no vull avançar.

De fet, el següent espectacle que estic preparant sí que va en aquesta línia de cantautor, no com un musical, però sí vull indagar més en aquest món.

QHE- Tenim data per a això?

No ho sé… en un any jo crec que ja ho tenim. Però no prometo res! És una data aproximada.

MOLT PERSONAL, PER ANNABEL SAAVEDRA

Superestrella del rock favorita?

Banda de rock, Led Zeppelin.

Barça o Madrid?

Pa’ qué?

Cinema o teatre?

Teatre… o cinema… no sé, on estigui jo.

Et pirra el menjar…

Em pirra el menjar. Ara estic en fase de vegetarià.

Amb mitjons o sense?

Sense mitjons, per a tot.

Una sèrie?

Doncs si no l'heu vist, Bola de Drac. I així més moderna Stranger Things, Joc de Trons, Breaking Bad…

Si tinguessis poders màgics, quin triaries?

El del geni d'Aladdín. Perquè et dóna un ampli rang d'acció.

El millor piropo que t'hagin dedicat?

Doncs no m'ho van dir a mi, l'hi van dir a una amiga i em va semblar com menys sorprenent; li van cridar: “Estàs tan bé que et pixaria a sobre”. Quina classe de ment malalta et pot deixar anar això?

A mi… no sé si em diuen molts piropos, com el de guapo ja el tinc al nom… no sé si és perquè ho pensen o pel nom.

T'han fet la ‘cobra’ alguna vegada?

No, perquè trio molt bé el moment, sé llegir molt bé els senyals.

Un lloc per una escapadita?

La meva casa, estic molt bé: davant del mar, tranquil, amb el meu piano i tot el que vull per gaudir. 

Les patates braves, amb picante o sense?

Sense. El picant no és un sabor, és una sensació.

Ets més de Facebook, Twitter o Instagram? 

Jo les xarxes les uso per als fans. Com a via de comunicació crec que les millors són Instagram i Facebook perquè permeten més interacció directa. 

Ets supersticiós?

No, zero, gens. Jo no bec alcohol i tothom té la superstició de brindar amb alcohol. Jo brindo amb aigua i em va bé.

Superheroi favorit?

Iron Man m'agrada molt, perquè és com Batman però en guay.

Què no falta a la teva maleta?

Calçotets, portàtil amb wifi i el necesser.

Un bon garito a Barcelona per escoltar música en directe?

El Mediterrani. Allà és on vaig començar i la cosa segueix.

Què és el que més et frungeix en la vida?

La mala educació i la incompetència.

Què és el més cruel que t'han dit?

És que tinc un sistema molt eficaç que és: “passo”. Puc desconnectar molt ràpid quan alguna cosa no m'interessa.

Un consell per a un jove que vulgui guanyar-se la vida com a artista?

Li recomanaria que es formés molt bé com a empresari, perquè al final el millor que pots fer és ser la teva pròpia empresa i saber gestionar-te la teva pròpia marca. Perquè una gran fallada dels artistes que no valoren res que no sigui l'art. Com a artista, tu ets el teu millor comercial.

Una paraula que te faci riure?

‘Babunda’ em fa molta gràcia. Me la va dir un amic rus i encara no sé què significa.

Opinions